Publicat: 15 d’octubre de 2026 –
El canvi patrimonial de l’empresa familiar catalana
Una reflexió sobre el negoci familiar, el canvi generacional i el paper de l’oficina familiar a Catalunya.
A Catalunya, el negoci familiar forma part del nostre teixit empresarial. Darrere de moltes empreses hi ha dècades de feina, decisions compartides i un clar desig de continuïtat. I, gairebé sense adonar-nos-en, es construeix un llegat familiar al voltant de l’empresa que, en algun moment, necessita tanta atenció com el mateix negoci.
En les últimes setmanes he parlat precisament d’això a l’ARA, del canvi generacional, i a La Vanguardia, del paper que estan assumint les family offices.
En preparar ambdues converses, vaig pensar que, en realitat, estàvem parlant del mateix: què passa quan una família empresarial entra en una etapa diferent i comença a mirar no només l’empresa, sinó tots els seus actius.
L’altra meitat del canvi generacional
Durant anys és lògic que gairebé tot giri al voltant de l’empresa: créixer, obrir mercats, invertir i garantir la seva continuïtat. Però arriba un moment en què és aconsellable elevar les nostres mirades. Decidir quanta riquesa volem continuar concentrant-nos en el negoci, què volem tenir fora de casa, com organitzem les inversions fetes en altres àrees i com incorporem les properes generacions en aquestes decisions.
Perquè una cosa és crear patrimoni i una altra, molt diferent, aprendre a governar-la.
El canvi generacional normalment s’aborda des de l’empresa: qui lidera, qui s’incorpora o quin paper juga cada membre de la família. L’altra meitat de la conversa sovint falta: la transferència d’actius. La següent generació pot voler continuar vinculada al projecte, incorporar socis o vendre. Cap d’aquestes opcions és, per si sola, un èxit o un fracàs. El més important és haver pensat amb antelació què vindrà després.
De família empresarial a família inversora
El canvi pot ser enorme. Una família que durant trenta o quaranta anys ha tingut una gran part de la seva riquesa concentrada en una empresa que coneix en detall pot trobar-se, després d’una operació corporativa, davant d’un escenari completament nou. Cal decidir com invertir, quant risc assumir, quina liquiditat mantenir i quin paper haurien de tenir els béns immobles o les inversions il·liquidades. Passar d’una família empresarial a una família d’inversors no passa d’un dia per l’altre. Requereix planificació i una manera diferent de prendre decisions.
Quan comença a tenir sentit una oficina familiar?
Aquí és on una family office pot començar a tenir sentit. No tant perquè hi hagi una xifra màgica de riquesa de la qual és essencial, sinó perquè la complexitat sol importar tant com el volum. Quan diversos bancs, empreses, béns immobles, fons, participacions empresarials o inversions coexisteixen en diferents països, és fàcil que cada decisió tingui sentit per separat i, tot i així, el conjunt no respon a una estratègia comuna.
Per a mi, un dels riscos més clars és precisament aquest: acumular bones inversions sense tenir una estratègia real de riquesa. Professionalitzar la gestió no significa complicar-ho; significa poder mirar la riquesa en el seu conjunt. Entendre quina rendibilitat necessita realment la família, quin risc pot assumir, quina liquiditat necessitarà i quina funció juga cada actiu dins del conjunt.
I posar els teus actius en ordre no significa posar-ho tot en un sol lloc ni trencar amb assessors de confiança. Una família pot continuar treballant amb diverses entitats, custodis, gestors, advocats o experts fiscals. El valor rau en tenir una visió agregada, saber què tens, per què ho tens i com encaixa cada peça. En aquest àmbit, una oficina multifamiliar a Barcelona pot aportar valor a moltes famílies a Catalunya: coordinant, comparant i donant una direcció comuna a decisions que fins aleshores podien haver pres de manera aïllada.
La independència com a punt de partida
Hi ha un altre punt que és essencial per a mi: la independència. Separar consells, producte i custòdia ens permet treballar amb arquitectura oberta, comparar alternatives i triar les solucions que millor s’adapten a cada família, independentment de qui les gestioni o on es dipositin.
Així és com entenem la gestió patrimonial a Diaphanum. Des de la nostra oficina de Barcelona treballem amb famílies empresarials, grans finques, fundacions i family offices a Catalunya basant-nos en una idea molt senzilla: abans de parlar de productes o inversions específiques, cal entendre la família. Què volen preservar, què necessiten, quins objectius tenen i quin horitzó contemplen. De vegades les coses hauran de canviar i de vegades no. Moltes vegades, la feina real consisteix a ordenar, coordinar i donar sentit al que ja existeix.
Decideix abans que sigui urgent
Si hi ha una cosa que puc extreure d’aquestes converses, és que les decisions importants sobre els actius són millors abans que siguin urgents. Abans de vendre una empresa, abans de rebre una herència, abans d’afrontar un canvi generacional o abans que la riquesa s’hagi dispersat tant que fins i tot per a la família sigui difícil tenir una visió clara del conjunt.
Durant anys, moltes famílies empresarials catalanes han dedicat una enorme energia a professionalitzar les seves empreses. Per a moltes d’elles, el següent pas serà aplicar aquest mateix requisit al patrimoni: donar-li estructura, coherència i continuïtat per a les generacions futures.
Parla amb un assessor financer
Anna Olsina
Directora de Diaphanum Catalonia
