Publicació: 01 setembre 2023 –
En la carrera, quan encara era un pelí ingenu, ens van ensenyar que els mercats eren eficients, és a dir, que els preus dels actius reflecteixen en tot moment la informació disponible.
Molts anys després, la realitat i l’experiència em diuen que aquesta afirmació no és del tot certa. En la meva experiència només és correcta en alguns mercats on els actius són molt estàndards, els participants són pocs i molt professionals.
En aquests moments es veuen algunes ineficiències als mercats financers, però n’hi ha una que m’agradaria destacar per ser molt greu, des del meu punt de vista, i hauria de ser senzilla de corregir. Em refereixo a la diferència entre els diners que els espanyols estalviem i tenim dipositats en les principals entitats financeres i els interessos que haurien de cobrar.
Amb la inflació en màxims, la teoria diu que els inversors haurien d’allunyar-se de l’efectiu i buscar una remuneració que almenys cobreixi o redueixi el cost de la inflació. El lògic seria veure els inversors (tots els espanyols amb un compte corrent) buscar alternatives que remunerin el seu efectiu.
No obstant això, no estem assistint a una recerca de rendibilitat. Els clients encara no exigeixen als bancs una remuneració ni busquen alternatives, que n’hi ha, per al seu efectiu. En termes més econòmics, la demanda no ha enlairat.
Pel costat de l’oferta, veiem una dinàmica diferent. Llevat dels comptes corrents i els dipòsits bancaris, els productes reflecteixen rendibilitats superiors. Alternatives com les Lletres del Tresor, fons d’inversió i bons corporatius ofereixen en aquests moments una rendibilitat que no cobreix la inflació, però redueix aquesta pèrdua tan important.
Em crida molt l’atenció especialment el cas de les Lletres del Tresor que, amb una qualitat creditícia molt superior a la de qualsevol banc, en aquests moments a 1 any té una remuneració sobre el 3,25% i, a més curt termini, 6 mesos en l’entorn del 2,8%.
Si la teoria dels mercats eficients fos certa, hi hauria d’haver una sortida de comptes corrents i dipòsits cap a Lletres del Tresor. Hem vist que tenen millor rendibilitat i en menor risc. De fet, qui garanteix les Lletres és l’Estat, el mateix que garanteix els saldos en comptes corrents i dipòsits fins a 100.000 euros en cas que una entitat financera falli.
M’atreveixo a donar unes quantes raons, però aquí crec que cadascú ha de decidir quina es creu i en el seu cas perquè no ho fa.
1) Manca de cultura financera:
Aquí torno a tirar de la meva experiència personal que m’ha portat a viatjar molt per Amèrica Llatina. Sempre recordaré com en etapes d’inflació a tots aquests països els diners no estaven en comptes corrents sinó en fons que invertien a molt curt termini o com es compraven dòlars per poder mantenir el poder adquisitiu. Aquí no veig ningú amb aquesta urgència que per a mi és importantíssima. Enguany, amb la inflació hem perdut entre un 10% i 15% de poder adquisitiu.
2) No interessa als bancs:
Després d’uns anys on perdien 0,5% per tots els diners dipositats al BCE, ara estan intentant recuperar alguna cosa. La facilitat de dipòsit, l’interès que el BCE paga als bancs per la liquiditat que li dipositen diàriament està en el 2%. Per tant, és el mínim que una entitat rebrà per prestar a curt els seus diners. En definitiva, guanyen un 2,5% més que fa un any i no hi ha interès a reduir aquest marge.
Pel costat de demanda, lesentitats no tenen necessitats de liquiditat, el BCE els proporciona la que necessitin i moltes entitats no han cancel·lat encara part de la rebuda del BCE a través del TLTRO. Fins que això no passi, les ràtios de liquiditat seran força altes per la qual cosa no serà necessari captar liquiditat per causes regulatòries.
Només queda, que algunes entitats es decideixin a intentar captar nous clients augmentant la remuneració dels dipòsits, però de moment no s’està donant a les grans entitats. ¿Falta de competència? Podria ser després d’anys de consolidació i un oligopoli cada vegada més notori.
3) El Govern no té intenció de comunicar:
No veiem al govern cap intenció de comunicar als espanyols que hi ha altres opcions d’inversió, encara que sigui la que l’Estat ofereix. Ja no hi ha campanyes publicitàries importants de Lletres del Tresor com ocorria en el passat i la web on es pot comprar és un dolor de moles per poder operar directament amb el Tresor.
Tot això em porta a la meva pregunta inicial. Quant estan perdent els espanyols per no “ser eficients”? Si tenim en compte el saldo en dipòsits i assumim un 1% de diferència enfront del que ara es remunera ens aniríem a una xifra aproximada de 25.000 milions. Si fem servir la dada de població de l’INE, 47,6 milions seria uns 500€ per persona.
Rafael Ciruelos
Director d’ Anàlisi i Producte d ‘ inversions líquides.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]
Necessita més informació?
Lorem Ipsum is simply dummy text of the printing and typesetting industry. Lorem Ipsum has been the industry’s standard dummy text ever since the 1500s, when an unknown printer took a galley of type and scrambled it to make a type specimen book. It has survived not only five centuries, but also the leap into electronic typesetting, remaining essentially unchanged
