Publicació: 01 desembre 2023 –
En un món on cada vegada és més senzill tenir accés a tota mena d’informació, encara continua sent molt complicat tenir el detall de quant cobra una entitat per la cartera de fons d’inversió sobre la qual assessora.
Com que no veiem cap comissió carregada en el nostre compte corrent, podem tenir la percepció que no estem pagant res pel servei d’assessorament que estem rebent, però això s’allunya molt de la realitat.
El lògic és que, si es contracta algú perquè presti un servei professional, aquest giri una factura amb els seus honoraris. I, efectivament, això és el que passa quan contractem un advocat, un assessor fiscal, un consultor, un metge, un arquitecte, etc. No obstant això, en l’assessorament financer hi ha una fórmula que permet cobrar a l’assessor sense girar cap factura al seu cliente. Com és això possible? Permetent a l’assessor cobrar dels productes que el seu client té en cartera a través de les anomenades retrocessions.
El model de retrocessions i les seves implicacions
La retrocessió no és més que un incentiu que rep l’assessor per vendre un fons d’inversió o un altre, per tant, l’assessor cobrarà més o menys en funció dels productes que recomani. Mentrestant, el client no veurà cap càrrec en el seu compte corrent a aquest efecte, ni sabrà quant està pagant.
El conflicte d’interès és evident, si els ingressos de l’assessor depenen dels productes que recomana i, a més, els clients no veuen el que els estan cobrant. Com a client, ¿em va recomanar el meu assessor el que més em convé a mi o em vendrà el que més el beneficia a ell?
El model de retrocessions té una segona derivada: normalment els productes amb més risc, com per exemple fons de renda variable, suposen una major retrocessió per a l’assessor. Per tant, els ingressos de l’assessor no només depenen dels productes que formen la cartera del client, sinó també del risc que hi assumeix, ja que, a major risc, major ingrés.
Hi ha alguna manera d’evitar aquest conflicte d’interès?
El model d ‘ assessorament independent trenca de manera clara i taxativa amb els conflictes d’ interès que genera el model d’ assessorament no independent, basat en retrocessions.
L’assessor independent cobra únicament i exclusivament del client, girant-li una factura pels seus serveis i no cobrant absolutament res dels productes que té el client a la seva cartera. Per tant, el client té la certesa que l’única motivació que té el seu assessor per recomanar-li un o altre producte serà el propi interès del client.
D’altra banda, els ingressos de l’assessor independent no estan vinculats al risc que assumeix el client a la seva cartera, cobrarà el mateix si el seu client està totalment en liquiditat o si està invertit 100% en borsa.
Per concloure, ressaltar que, si volem contractar un professional perquè s’ocupi d’assessorar el patrimoni financer d’un, té lògica saber quant es paga per aquest servei i, a més, tenir la seguretat que l’assessor estarà alineat amb els interessos del seu client.
El pagament explícit pel servei d’assessorament financer va unit a la independència i a l’absència de conflictes d’interès, per la qual cosa sempre hauríem de pagar per l’assessorament financer del nostre patrimoni.
Rafael Naranjo Pita
Gestió de patrimonis a la seu de Madrid.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]
Necessita més informació?
Lorem Ipsum is simply dummy text of the printing and typesetting industry. Lorem Ipsum has been the industry’s standard dummy text ever since the 1500s, when an unknown printer took a galley of type and scrambled it to make a type specimen book. It has survived not only five centuries, but also the leap into electronic typesetting, remaining essentially unchanged
