Publicació: 14 octubre 2024 –
El famós informe Draghi: “el futur de la competitivitat europea“, publicat recentment, posa de manifest la necessitat d’inversió que haurà d’emprendre el continent europeu si vol seguir competint amb la Xina i els EUA.
El document quantifica en 900.000 milions d’euros anuals en projectes que Europa haurà de mobilitzar per no perdre la seva posició. Però el que resulta realment rellevant d’ aquest informe és la forma en què manifesta el moment de transformació a nivell global que estem vivint des de fa uns anys.
Un canvi de paradigma on hi ha una sèrie de forces transformadores que seran fonamentals en el creixement a nivell mundial al llarg de les pròximes dècades, però també a l’hora de dissenyar les estratègies d’inversió més eficaces.
1. Desglobalització
Aquest canvi de paradigma ens està empenyent cap a un procés imparable de desglobalització, en el qual hi ha un risc que les decisions d’inversió es regeixin cada vegada menys per criteris econòmics, cosa que pot generar majors costos i inversions.
Estem en un retorn a la producció a prop dels consumidors i cap a una pèrdua de competitivitat de les empreses, per l’increment dels costos salarials. Per compensar aquesta realitat, l’accés a energia barata, el canvi en alguns processos productius i trobar localitzacions més eficients seran claus per a la supervivència de moltes empreses.
2. Digitalització
Una gran part de la inversió en l’ àmbit de la innovació tecnològica va destinat a la construcció de nous centres de dades amb capacitats molt més grans, a noves infraestructures capaces d’ alimentar l’ elevat consum elèctric i a la creació de nous xips capaços de processar la informació de forma més eficient.
La magnitud de la inversió en digitalització és evident només Meta, Google i Amazon van invertir aproximadament 200.000 milions de dòlars el 2023, però hi ha alguns riscos als quals atendre durant tot aquest procés, com la capacitat de la IA a l’hora d’aportar els promesos guanys en productivitat, la velocitat a la qual s’aconsegueixi implementar aquestes millores previstes, així com la quantitat d’energia aparellada a alguns d’aquestes noves infraestructures, que en ocasions xoquen amb alguns altres interessos que posen en risc determinats projectes.
3. Descarbonització
La transició cap a una economia descarbonitzada que promogui la sostenibilitat ambiental i l’ augment de la despesa en defensa, per garantir la seguretat nacional, són factors rellevants que juguen rols decisius en la configuració d’ estratègies d’ inversió.
A més de les raons mediambientals, hi ha un creixent interès per captar inversions en descarbonització, una tendència que anirà en augment en els propers anys.
4. Defensa
La inversió prevista en defensa als països desenvolupats no para de créixer, en funció de l’ increment dels riscos geopolítics dels darrers anys. EUA dedica ja 916.000 milions de dòlars i Europa té des del 2014 un objectiu acordat del 2% del PIB per invertir en defensa.
Només arran del conflicte bèl·lic entre Ucraïna i Rússia, va assolir els 350.000 milions, prop d’aquest objectiu del 2%, però amb visos d’incrementar-se en major o menor mesura, en funció del resultat de les eleccions americanes que se celebren al novembre. El mateix passa amb altres potències com la Xina, Rússia i l’Índia, amb una creixent despesa de defensa, ja per sobre dels 500.000 milions entre els tres.
Les 4Ds (Desglobalització, Digitalització, Descarbonització i Defensa) estan redefinint el panorama de la inversió a nivell global. Les empreses i inversors que sàpiguen adaptar-se a aquests canvis tindran més oportunitats d’ èxit en un entorn cada vegada més competitiu i en constant evolució.
Rafael Ciruelos Gómez del Valle
Director d’ Anàlisi i Producte d ‘ inversions líquides[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]
Estàs llest per optimitzar les teves estratègies d’inversió i aprofitar les oportunitats del futur?
Lorem Ipsum is simply dummy text of the printing and typesetting industry. Lorem Ipsum has been the industry’s standard dummy text ever since the 1500s, when an unknown printer took a galley of type and scrambled it to make a type specimen book. It has survived not only five centuries, but also the leap into electronic typesetting, remaining essentially unchanged
